i Renzo De Felice | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Renzo De Felice

història hist i historiografia historiog
Historiador italià.
Rieti, 1929 — Roma, 25 de maig de 1996

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant. Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia (L’Italia jacobina, 1964). En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen: Le interpretazioni del fascismo (1969), Antologia sul fascismo. Il giudizio storico (1970), I rapporti tra fascismo e nazionalsocialismo fino all’andata al potere di Hitler (1971), Mussolini ed Hitler. I rapporti segreti, 1922-1933 (1975), Storia degli ebrei italiani sotto il fascismo (1977), Storia fotografica del fascismo (1981), amb L.Goglia. Destaca, sobretot, una extensa biografia de Benito Mussolini en cinc parts (1965-96). Presentà el règim de Mussolini com a modernitzador per contrast amb el règim republicà constituït el 1946, retardatari pel pes negatiu de l’antifeixisme. Seguint la línia del revisionisme alemany, negà la responsabilitat italiana en la Segona Guerra Mundial i en l’holocaust.

Col·laboració: 
MMarC
Llegir més...