Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972. El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel. El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia. El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis (Tennessee), i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee. El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina, compartit amb el suís Rolf Zinkernagel, pels seus descobriments sobre l’especificitat de la immunitat cel·lular. Els treballs que realitzaren conjuntament els dos investigadors entre el 1973 i el 1975 a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtin serviren per a explicar el paper dels anomenats limfòcits T o limfòcits assassins, i aclarir així un dels mecanismes més sofisticats de l’organisme humà per a reconèixer i combatre els agents estranys.