Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes. Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell. Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo. En Overture (1986) associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor. Monodrames (1991) és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió. Hors-champs (1992) evoca la televisió, qüestionant-la a través d’emissions documentals de jazz. Pursuit, fear, catasthrophe: Ruskin B.C. (1993) recupera el melodrama a l’estil de les pel·lícules mudes dels anys trenta, en una mena de cinema de ficció amb música atonal de Schönberg. Entre el 1999 i el 2000 presentà el projecte Double vision amb Douglas Gordon, al DIA Art Foundation de Nova York, en el qual mostrà l’obra Win, Place of Show sobre la transformació de l’organització social en l’espai cívic nord-americà els anys seixanta. Perseguint el tema de la incomunicació, ha contribuït en la desconstrucció dels mètodes narratius en cinema i televisió. Mostra d’això és el treball a la Galeria Helga d’Alvear, Journey into Fear (2002). L’any 1995, el MNCARS féu una retrospectiva de la seva obra. L’any 2000 participà a la Documenta de Kassel i a la Biennal de São Paulo. El 2005 exposà a la 51a Biennal de Venècia i a Photoespaña 2005.