Descripció del virus i de la malaltia
El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes. Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines. A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua. El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats (macacos, goril·les i ximpanzés). Els símptomes de la malaltia causada pel virus de l’Ebola són accessos de febre alta, feblesa, dolors musculars, cefalàlgia, vòmits, diarrees, erupcions cutànies, hemorràgies internes i externes i disfuncions renals, hepàtiques i del sistema nerviós, entre d’altres. Fins al principi del 2015, inici de les primeres vacunacions experimentals, no existia cap medicament ni vacuna efectius, i en absència de tractament o amb tractament molt limitat la malaltia té un índex de mortalitat del voltant del 90%.
Epidèmies
Fou detectat per primer cop en dues epidèmies simultànies l’any 1976: una a l’actual Sudan del Sud i l’altra a la República Democràtica del Congo, prop del riu Ebola, d’on pren el nom. Després d’aquest primer brot, que causà més de 400 morts, la següent epidèmia important no tingué lloc fins el 1994-95, i des d’aleshores se n’han succeït a intervals. Els anys 2014-16 es produí el brot més devastador, que afectà una zona compresa entre la República de Guinea, Libèria i Sierra Leone, amb casos aïllats procedents d’aquests països a Nigèria, Mali i el Senegal. L’octubre del 2014 es diagnosticà el primer cas de malaltia causada pel virus de l’Ebola als Estats Units, una persona procedent de Libèria que morí al mateix mes, i pocs dies després, a l’Estat espanyol, el primer cas de contagi fora del continent africà. El desembre del 2015 l’OMS declarà la República de Guinea i Sierra Leone països lliures de la transmissió del virus de l’Ebola, segons el protocol que estableix un període de 42 dies sense cap cas nou, i el gener del 2016 feu el mateix amb Libèria, amb la qual cosa es considerà erradicada l’epidèmia, bé que l’organisme qualificà de “crítics” els mesos següents. Segons les estimacions de l’OMS, el nombre de víctimes mortals arribà a les 11.300, i des de l’agost l’epidèmia fou qualificada d’emergència sanitària mundial. El novembre del 2018 el govern de la República Democràtica del Congo informà d’un brot que, des del juliol, havia causat uns 2.000 morts. El maig del 2019 es declarà un nou brot amb més d’un miler de víctimes i, al juliol, l’OMS tornà a declarar l’emergència sanitària en produir-se la primera mort en una zona urbana (Goma).
Tractaments
El febrer del 2015 s’inicià una primera campanya de vacunació amb caràcter experimental a la República de Guinea, on s’administrà a 6.000 persones, cap de les quals desenvolupà la malaltia. La vacuna, desenvolupada per la multinacional farmacèutica Merck, rebé el nom d’Evrebo. El novembre del 2019 l’OMS en donà a conèixer l’estimació de l’efectivitat, que situava en el 97,5%. Tanmateix, el seu elevat preu en dificulta l’accés a la gran majoria dels pacients i als mateixos governs, per tal com es tracta de països pobres i alhora sumits en la inestabilitat per conflictes bèl·lics d’intensitat variable. Per aquest motiu, Merck ha subministrat la vacuna gratuïtament de manera provisional. El novembre del 2019 la Comissió Europea aprovà la comecialització de l’Evrebo. D’altra banda, aquest mateix any s’anunciaren els resultats en proves de dos fàrmacs administrats de manera experimental en pacients ja infectats que mostraren una reducció apreciable de la mortalitat.