i virus de l’Ebola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

virus de l’Ebola

substantiu masculím
Biologia i ecologia
virus de l’Ebola

biologia biol
Gènere de virus del grup dels filovirus causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.

El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes. Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines. A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua. El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops, porcs i diversos primats (macacos, goril·les i ximpanzés). Els símptomes de la malaltia causada pel virus de l’Ebola són accessos de febre alta, feblesa, dolors musculars, cefalàlgia, vòmits, diarrees, erupcions cutànies, hemorràgies internes i externes i disfuncions renals, hepàtiques i del sistema nerviós, entre d’altres. No existeix cap medicament ni vacuna coneguts que siguin efectius, i en absència de tractament o amb tractament molt limitat la malaltia té un índex de mortalitat al voltant del 90%.

Fou detectat per primer cop en dues epidèmies simultànies l’any 1976: una a l’actual Sudan del Sud i l’altra a la República Democràtica del Congo, prop del riu Ebola, d’on pren el nom. Després d’aquest primer brot, que causà més de 400 morts, la següent epidèmia important no tingué lloc fins el 1994-95, i des d’aleshores se n’han succeït a intervals. L’any 2014 es produí el brot més devastador, que afectà una zona compresa entre Guinea, Libèria i Sierra Leone. Segons les estimacions de l’OMS, el nombre de víctimes mortals passà d’aproximadament unes 500 a unes 3.400 en pocs mesos, del maig a l’agost, i aquest mes el nombre d’infectats era de més de 7.000. El 8 d’agost l’ONU declarà el virus de l’Ebola d’emergència sanitària mundial. Els mesos següents es registraren casos aïllats i procedents dels tres països esmentats a Nigèria, Mali i el Senegal. A l’octubre es diagnosticà el primer cas d’Ebola als EUA, una persona procedent de Libèria que morí al mateix mes, i pocs dies després, a l’Estat espanyol, el primer cas de contagi fora del continent africà.

El febrer del 2015 hom inicià una primera campanya de vacunació massiva, amb caràcter experimental. Al desembre d’aquest any, l’OMS declarà Guinea i Sierra Leone països lliures de la transmissió del virus de l’Ebola, segons el protocol que estableix un període de 42 dies sense cap cas nou, i el gener del 2016 feu el mateix amb Libèria, amb la qual cosa es considerà erradicada l’epidèmia, bé que l’organisme qualificà de “crítics” els mesos següents i cridà a intensificar la vigilància davant la possible aparició de nous brots. En total van morir, des que es declararen els primers casos el 2014, unes 11.300 persones, gairebé totes en aquests tres països. El novembre del 2018 el govern de la República Democràtica del Congo informà d’un nou brot que, des del juliol, havia causat més de 200 morts.

Col·laboració: 
RGM
Data de revisió: 
2018-12-10
Llegir més...