Fou deixeble de Manheim i de Max Weber. Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation (‘Procés de civilització’, 1939). El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya. L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno. Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft (‘La societat cortesana’, 1969), What is Sociology? (1982), Quest for Excitament: Sport and Leisure in Civilizing Proces (1986) i Mozart. Zur Sociologie eines Genies (‘Mozart. A la sociologia d’un geni’, 1991).