Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI. Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960. Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats. Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà. També treballà, entre d’altres, amb Vittorio De Sica, Marco Ferreri, Eduardo De Filippo i Claude Régy.