Col·labora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi. La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers. Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia (1985-92), al·legoria del viatge en tren; el projecte de torre a Herouville (1987), que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi; la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes (1987-91) i la reestructuració d’una illa d’edificis en una zona degradada de París, que equipà amb aparcaments i noves dotacions residencials, comercials i esportives (1987-94). Recentment ha construït una residència d’estudiants a Herouville (1993-95) i el Centre d’Art de la Universitat Michel de Montaigne, a Bordeus (1994-95).