Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark. Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord. Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons. Del 1954 fins a la jubilació (1987) fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles. Fou també membre de diverses societats de recerca i professor visitant en diverses universitats.
Concebé l’acció social dels individus com un càlcul racional en un context particular amb la finalitat d’assolir els seus objectius i, en un pla més concret, analitzà les pautes amb les quals en la seva vida diària els actors cercaven descriure, ordenar i donar sentit a les seves activitats quotidianes. Elaborà amb aquest propòsit un marc explicatiu conegut com a etnometodologia, que esdevingué una escola sociològica i que el portà a interessar-se sobretot en el llenguatge. La seva publicació més important és la col·lecció d’assaigs Studies in Ethnomethodology (1967), que ha esdevingut un clàssic de la sociologia. Posteriorment publicà també Ethnomethodological Studies of Work (1986).