De família jueva, formà part de l’elit de la República de Weimar, amb Ernst Křenek, Paul Hindemith i Erich Wolfgang Korngold. Perseguit pel règim nazi quan era director musical de l’Òpera Estatal de Berlín, s’exilià el 1935 i s’instal·là a Londres, on treballà per a la BBC. Els seus èxits més grans en el terreny operístic foren El magnífic cornut i Beatrice Cenci . Ignorat durant un quart de segle fins que, el 1994, la companyia Decca gravà les seves obres en la col·lecció anomenada de “música degenerada”, terme que els nazis aplicaren a l’obra dels compositors jueus. El 1995, als 92 anys d’edat, dirigí la seva música a Madrid. Les seves obres principals són Passacaglia, op. 4 (1925), Ciaccona sinfonica (1936), Cançons mediterrànies (1958), Les Petits Adieux (1994) i Rondeau per a violí i orquestra (1995).