i Henryk Mikołaj Górecki | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Henryk Mikołaj Górecki

Henryk Mikołaj Górecki
© Ministerio de Asuntos Exteriores de Polonia
música mús
Compositor polonès.
Czernica, Silèsia, 6 de desembre de 1933 — Katowice, 12 de novembre de 2010

Començà els seus estudis musicals a Rybnik i posteriorment estudià composició a Katowice amb Bolesław Szabelski (1955-60). Des del 1958 presentà composicions al Festival de Varsòvia i el 1960 hi obtingué un gran èxit amb l’obra orquestral Zderzenia (‘Col·lisions’). Aquest any obtingué el primer premi de la Unió de Compositors Polonesos (1960) per l’obra Monologhi, que li permeté d’anar a París i ampliar la seva formació. Estudià amb Olivier Messiaen i el 1961 rebé un premi per la simfonia número 1, composta l’any 1959. Conegué també Pierre Boulez, el qual l’influí considerablement. En tornar a Polònia, fou professor de l’Escola Superior de Música de Katowice des del 1968, i el 1975 n'esdevingué rector.

Tot i que en les seves primeres composicions es decantà per un estil puntillista i de tècnica serial, la seva música s’inspirà a vegades en l’antiga música religiosa polonesa, com és el cas de la coneguda Muzyka staropolska (‘Antiga música polonesa’, 1969), enregistrada nombroses vegades. Posteriorment enriquí la seva música amb formes més concentrades, tot incloent clústers i explosions sonores de la percussió, com a Monodram, tercera part de la trilogia Genesis (1963).

A partir de la dècada dels anys setanta adoptà una expressió més tradicional, amb fortes reminiscències del romanticisme tardà. Evità l’atonalisme i construí sovint el desenvolupament de les seves composicions sobre estructures simples repetitives que es transformen gradualment, motiu pel qual l’obra d’aquest període ha estat inclosa en l’anomenat minimalisme. La profunda religiositat, vinculada a la seva fe catòlica, es reflecteix en obres com ara Do matki (‘A la mare’), amb la qual el 1973 obtingué el premi del Concurs de la UNESCO, Beatus vir (1979), Totus tuus (1987), 2 Cançons (1980, sobre textos de Federico García Lorca) o Miserere (1981). D’aquests anys destaquen la simfonia número 2 Copernicana (1972) i, sobretot, la simfonia número 3 Piesni zalosnych (‘Dels cants del dolor’, 1976) que, arran d’un enregistrament del 1992, esdevingé un èxit de vendes discogràfic sense precedents en l’anomenada música contemporània. Cal esmentar també les sonates per a piano o el Concert per a clavicèmbal (1980), que mostra un caràcter extravertit de gust francès.

En la seva obra més posterior hom pot apreciar l’eficaç unió d’elements provinents de la música popular i de la música religiosa poloneses amb l’ús de les tècniques compositives contemporànies, com a Good night, per a soprano i conjunt instrumental (1990), o Kleines Requiem für eine polka (‘Petit rèquiem per una polca’, 1993).

Obtingué nombrosos premis, dels quals sobresurt l’Orde de l’Àguila Blanca, la més alta condecoració polonesa que li fou atorgada l’any 2010, poc abans de morir.

Col·laboració: 
XPS
Llegir més...