i Giorgio Grassi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giorgio Grassi

arquitectura arquit
Arquitecte italià.
Milà, 1935

Durant els anys seixanta formà part de la Tendenza italiana. Ha combinat la pràctica arquitectònica amb la teoria, amb texts com La costruzione logica dell’architettura (1967) o Architettura, Lingua morta (1988), en els quals reivindica el paper de l’ofici en la tasca de l’arquitectura i on es fan palesos els principis de la Neue Sachlichkeit (‘Nova objectivitat’). Entre les obres més rellevants es troben una residència d’estudiants, a Chieti (1976-79), la Biblioteca Pública Central, a Groningen (1989-92), els projectes urbanístics com la reordenació de l’àrea Garibaldi-Republica, a Milà (1991), i de la Potsdamer-Platz/Köthenerstrasse, a Berlín (1993), i diverses rehabilitacions i restauracions com ara la del Teatre Romà de Sagunt (1985-93) i la de l’almodí de Xàtiva (1983-85).

Col·laboració: 
PTR
Llegir més...