Permet també les comunicacions de dades. Fou definit totalment el 1991 per un grup tècnic, el Groupe Spécial Mobile, constituït uns anys abans per la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions (CEPT). Aquest sistema manté la sigla del grup tècnic que l’ideà, la qual coincideix, d’altra banda, amb la del seu nom. Els elements d’una xarxa GSM i les funcions que compleixen són, simplificadament: el terminal mòbil, activat per mitjà d’una targeta i d’un número d’identificació personal, independent del terminal que l’abonat fa servir; l’estació de base, i la cèl·lula associada, que disposa d’un cert nombre de freqüències per a vehicular les comunicacions dels mòbils presents dins la cèl·lula amb els terminals d’altres cèl·lules o de fora de la xarxa; el centre d’autenticació i el d’identificació de terminals, que comproven respectivament si és vàlid el número d’identificació de l’usuari que ha activat el terminal i si l’aparell és a la llista dels que han estat robats o perduts; el centre de dades d’abonats, on hi ha la referència dels serveis contractats pels abonats (per exemple, només trucades locals) i la informació actualitzada sobre la posició dels mòbils activats pels abonats; el centre de dades d’usuaris no abonats, que registra la presència d’usuaris transeünts i n'informa els centres de dades d’abonats de les xarxes a què pertanyen; i la central de commutació (MSC), que dirigeix les operacions efectuades pels centres o bases de dades anteriors, controla els canvis de cèl·lula dels usuaris, encamina les trucades procedents d’altres xarxes mòbils o fixes cap als usuaris de la xarxa i viceversa. GSM opera en la banda de les freqüències dels 900 kHz.
m