Si bé inicialment treballà sobre fenòmens físics, des del final dels anys seixanta analitza els vincles entre art i política: treballa sobre el compromís social de l’art, realitzant un art polític que atreu l’atenció del públic en intervencions al límit de la censura. Utilitza materials que extreu de la difusió que fan les empreses i institucions en els mitjans de comunicació, com fotografies, anuncis i eslògans, els quals manipula en instal·lacions que, al mateix temps, posen de manifest la doble cara de la seva activitat, promotora i lucrativa. Fou el representant del seu país a la Biennal de Venècia del 1993.Participà en la X Documenta de Kassel (1997), per a la qual preparà un pòster titulat Standortkultur (‘Cultura corporativa’).