El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials. Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft (1966-70), les escoles Apolo, a Amsterdam (1983), i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht (1978); un centre teatral a la Haia (1993); biblioteques, com la de Breda (1993), i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn (1968-72) i el Ministeri de Benestar i Treball, a la Haia (1979-90). Tots ells són configurats a partir d’un espai central comú, al voltant del qual s’organitzen les zones de treball. Pel que fa a l’habitatge, cal destacar el projecte Diagoon (1970), una interessant investigació en l’àmbit de l’espai domèstic.
Docent de la Universitat d’Amsterdam (1965-69), professor extraordinari de la Universitat Tècnica de Delft (1970-99), professor visitant de la Universitat de Ginebra (1982-86) i docent (1986-93) i membre honorari de molts centres acadèmics, com l’Acadèmia de les Arts de Berlín (1993), l’Acadèmia d’Arquitectura de França (1997) i l’American Institute of Architects (2004).
Destaquen els seus assaigs d’arquitectura Lessons for Students in Architecture (1991), Space and the Architect - Lessons in Architecture 2 (1999) i Space and Learning - Lessons in Architecture 3 (2008). El 2012 rebé la Medalla d’Or del RIBA (Royal Institute of British Architects).