Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron. Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions. La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals. Aquest fet dóna una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos. És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia (1982-88), de la façana tripartida de la Galeria Goetz a Munic (1991-92), de les bandes de coure de la Cabina de Control Ferroviari Auf dem Wolf (1992-95) a Basilea, de l’ús de la serigrafia sobre policarbonat translúcid i del formigó armat recobert de molsa al magatzem per a l’empresa Ricola a Mulhouse-Brunstatt (1993).
Museu d’Art Parrish (Long Island), remodelació obra dels arquitectes Herzog-Meuron
© Matthu Placek
També destaca l’ús de text escrit en el vidre, com a l’edifici Suva a Basilea (1988-93), i en altres projectes no construïts com el Centre Cultural a Blois, França (1991) o el Complex Museístic del Segle XX a Munic (1992). El gran projecte de la Tate Modern Gallery (Londres, 1998-2000) certificà la maduresa del tàndem suís. A la casa Kramlichs, a la vall de Napa (Califòrnia), s’enfrontaren al repte d’adaptar l’espai a les necessitats que imposa una col·lecció de videoart. Altres projectes destacats foren el de la firma italiana Prada, entre els quals destaca l’espectacular botiga de Tòquio, l’edifici estrella del conjunt del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, amb la seva contundent volumetria triangular, l’estadi de futbol Allianz Arena de Munic (2005) o l’estadi nacional de Pequín pels Jocs Olímpics del 2008. Herzog ha estat professor de la Universitat de Cornell, des del 1994 de la Universitat de Harvard i des del 1999 de l’ETH Studios de Basilea. Juntament amb Pierre de Meuron ha estat guardonat amb el premi Pritzker d’arquitectura (2001) i la medalla d’or del Royal Institute of British Architects (2007).