Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión, Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (INTA) i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación (CDTI). Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones (Restel), amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91%.
El primer satèl·lit posat en òrbita fou l’Hispasat 1A, el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36.000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots els satèl·lits Hispasat centrats principalment en el mercat espanyol, europeu i del nord ’Àfrica. La sèrie ha continuat amb el 1B (1993), el 1C (2000, reanomenat posteriorment 30W-3 i 84W-1), el 1D o 30W-4 (2002), el 1E o 30W-5 (2010) i el 1F o 30W-6 (2018). L’any 2017 també fou llançat l’AG1 o 36W-1, situat en la posició orbital 36ºW. L’any 2004 s’inicià el llançament de la sèrie de satèl·lits Amazonas, centrat principalment en el mercat de l’Amèrica del Sud: 1 (2004), reanomenat Hispasat 55W-1, 2 (2009), 3 (2013), 4A o Hispasat 74W-1 (2014) i 5 (2017).
Els diversos satèl·lits Hispasat acompleixen quatre funcions: fer possible la difusió directa, a la península Ibèrica i en àrees pròximes, de cinc canals de televisió en la banda Ku, amb polarització circular; transportar senyals de ràdio, televisió i dades; establir un radioenllaç entre Espanya i Amèrica, que permet, en particular, de difondre en aquest continent dos canals de televisió, i servir de suport a comunicacions governamentals i militars en la banda X (banda de radiofreqüències). El seu cost, però, i els dubtes sobre la seva rendibilitat econòmica l’han envoltat de polèmica.