i Anjelica Huston | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Anjelica Huston

cinematografia cin
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Santa Monica, Califòrnia, 8 de juliol de 1951

Neta de l’actor Walter Huston i filla del director i actor John Huston i de la ballarina Enrica Soma. El seu pare la llançà a A Walk with Love and Death (1969), però gairebé passà una dècada fins que no feu papers secundaris amb Elia Kazan i Bob Rafelson. La seva carrera rebé un nou impuls quan Huston li donà un paper a Prizzi's Honor (1985), amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària. A partir d’aquí, la seva gran presència i altivesa la convertí en una excel·lent actriu de caràcter. Altres títols: The Dead (J. Huston, 1987), The Grifters (S. Frears, 1987), per la qual fou nominada a l’Oscar a la millor actriu, Crimes and Misdemeanours (W. Allen, 1989), Enemies: a Love Story (P. Mazursky, 1989), The Witches (N. Roeg, 1990), Manhattan Murder Mistery (W. Allen, 1993), The Pérez Family (M. Nair, 1995), Buffalo'66 (V. Gallo, 1998), Phoenix (D. Cannon, 1998), Ever After (A. Tennant, 1998), The Golden Bowl (J. Ivory, 2000), Time of our Lives (M.A. Donoghue, 2000), The Man from Elysian Fields (G. Hickenlooper, 2001), The Royal Tenenbaums (W. Anderson, 2001), Blood Work (C. Eastwood, 2002), Daddy Day Care (S. Carr, 2003), The Life Aquatic with Steve Issou (W. Anderson, 2004), These Foolish Things (J. Taylor-Stanley, 2006), The Darjeeling Limited (W. Anderson, 2007) i Choke (C. Gregg, 2008). El 1996 realitzà el drama Bastard Out of Carolina, i el 1999 la comèdia Agnes Brown, que també produí i interpretà.

Col·laboració: 
AlbS
Llegir més...