Es graduà en dret a la Universitat de Sarajevo, i molt aviat es consagrà a la defensa dels drets de la comunitat musulmana a l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia. Fou empresonat l’any 1945 i entre el 1983 i el 1988, a causa de la seva oposició al règim comunista de Tito. Fundador del Partit d’Acció Democràtica (SDA) el 1988, aconseguí la presidència de Bòsnia al capdavant d’aquesta formació el 1990, després de les eleccions multipartidistes. L’any següent declarà la independència de Bòsnia i Hercegovina. Arran de l’esclat de la guerra civil (1992), tot i la clara inferioritat de les forces musulmanes, es negà a acceptar les ofertes negociadores sota mediació internacional dels anys 1993 i 1994 en considerar que comportaven la desintegració de l’estat bosnià. Acceptà el pla de pau proposat pel Grup de Contacte (EUA, França, Alemanya, Gran Bretanya i Rússia) a Dayton (Ohio), el novembre del 1995, que comportà el repartiment del 51% del territori de Bòsnia i Hercegovina per a una Federació croatomusulmana i la resta per als serbis de Bòsnia amb capital a Sarajevo, segons les disposicions de l’acord final de pau signat a París el desembre del 1995. En 1996-2000 formà part de la presidència col·lectiva de Bòsnia i Hercegovina (amb un representant serbi i un de croat). El 14 d’octubre de 2000, anuncià la seva dimissió com a president musulmà de Bòsnia i Hercegovina i la seva retirada de la vida política activa per raons d’edat.