Estudià filologia clàssica a la Universitat de Gant, mentre realitzava estudis musicals a Brussel·les, on treballà amb Louis Devos, i a la Haia, on rebé lliçons d’Alfred George Deller. S’especialitzà en música barroca; cantà en els conjunts dirigits per Gustav Leonhardt i Nikolaus Harnoncourt. Ha contribuït decisivament a la revitalització de les veus de contratenor. Després de formar part de diversos conjunts corals, el 1974 debutà a Amsterdam amb Erismena, de F. Cavalli.
Fundador del Concerto Vocale (1977), aviat compaginà les actuacions com a cantant amb la direcció, i inicià una carrera com a director d’orquestra que, des del 1980, l’ha convertit en una referència en la interpretació de Monteverdi, Charpentier i Lully. El 1989 i el 1990 dirigí a Montpeller i Innsbruck una reeixida versió de La coronatione di Poppea. El 1993 dirigí L’Orfeo al Festival de Salzburg i el 1995 aconseguí un gran èxit internacional amb la recuperació de La Calisto de Cavalli, que el 1998 es presentà al Teatre Nacional de Catalunya.
Ha dirigit i participat en nombrosos enregistraments fonogràfics, alguns dels quals el feren destacar com a excel·lent intèrpret del repertori clàssic, entre les quals cal esmentar Così fan tutte (1999) i Le nozze di Figaro (2004), de Mozart, i Les estacions, de Haydn (2004), tot i que continua excel·lint com a director del repertori barroc, tal com mostra l’enregistrament de l’òpera Rinaldo, de Händel (2003).
Pel març del 2000 tornà a Barcelona per dirigir la Passió segons sant Mateu a l’Auditori de la ciutat, en el marc del XXIII Festival de Música Antiga de la Fundació “la Caixa”. És professor de cant a la Schola Cantorum Basiliensis. L’any 2011 fou guardonat amb el premi Traetta per la seva tasca en el redescobriment del patrimoni musical europeu.