La idea fonamental del llenguatge Java és considerar que l’ordinador és la xarxa, de tal manera que no té gaire sentit tenir una màquina molt potent per a guardar quantitats ingents de dades i eines de programari, quan aquestes es poden trobar amb facilitat dins la xarxa. Segons aquesta filosofia, l’ordinador personal ha d’actuar com un simple terminal de la xarxa, de tal forma que quan es requereixi una aplicació, utilitat o informació s’accedeix a la xarxa per obtenir-ne la versió més actualitzada. El resultat és la centralització de les dades i aplicacions, però una descentralització de les execucions i manipulacions de les dades, i per tant unes necessitats de maquinari molt més petites per part dels usuaris finals.
El llenguatge Java fou desenvolupat per James Gosling de Sun Microsystems des del 1990, i presentat a internet al maig del 1995. La seva característica tècnica més important és que s’executa sobre una màquina Java virtual. Això permet que les aplicacions Java es puguin executar sobre qualsevol plataforma o arquitectura de maquinari: n'hi ha prou a interpretar les instruccions de la màquina virtual en codi de la màquina actual. Per tal de minimitzar el temps de connexió i les necessitats de maquinari de l’usuari final, les aplicacions Java acostumen a ser petits mòduls o objectes que interactuen entre ells (applets en terminologia Java), de tal manera que hom només ha d’anar a cercar a xarxa aquelles utilitats que realment està utilitzant.