Viu i treballa a Londres des del 1973, i es formà al Chelsea College of Art and Design. L’any 1990 guanyà el premi 2000 a la Biennal de Venècia i seguidament mostrà una exposició de dibuixos a la Tate Gallery, de Londres, i una d’escultures al Magasin, de Grenoble. Fou un dels artistes englobats en la panoràmica de la “jove escultura britànica” dels anys vuitanta, tot i ser un grup sense trets comuns. La seva obra és plena de referències metafòriques. Utilitza materials naturals com la pedra i pigments naturals, que apila o aplica, però les seves obres de més ressò usen l’acer inoxidable o materials artificials en general. Treballa la noció del buit i del ple, a través de forats que realitza en la pedra o directament al mur, o bé a través de la creació de volums prominents. Són també característics de la seva obra les dimensions monumentals. Guanyador del premi Turner (1991), fou un dels artistes seleccionats a la Documenta IX de Kassel (1992). Entre les seves obres sobresurten Sky Mirror (2001), un cercle còncau d’acer inoxidable de 6 m de diàmetre, instal·lat al Wellington Circus de Nottingham, que reflecteix el cel; Cloud Gate, inaugurada el 2004 al Millenium Park de Chicago, l’escultura d’acer inoxidable més gran del món, que reflecteix la línia de l’horitzó de la ciutat i a l’interior de la qual es pot accedir; les estructures gegants Temenos (2010) consistents en un pal, un anell circular i un d’oval, units per filferro d’acer; Leviathan (2011), un contenidor de PVC inflat que ocupa 13.500 m2, instal·lat al Grand Palais de París; la torre ArcelorMittal Orbit, inaugurada en ocasió dels Jocs Olímpics de Londres (2012), i Dirty Corner (2015), una gran trompa d’acer de 10 m d’alt i 60 m de llarg coneguda com “La vagina de la reina”, que ha estat objecte de controvèrsia i també d’actes vandàlics.