Filla de dos primers ministres, el seu pare Solomon Kumaratunga, durant els anys cinquanta, i la seva mare, Sirimavo Bandaranaike, la primera dona del món que ocupà el càrrec de primer ministre, durant els anys seixanta i setanta. Va estudiar ciència política, economia, dret i periodisme a París, coincidint amb la revolta del maig del 1968. Abans de dedicar-se a la política exercí com a periodista i a la primera meitat dels anys vuitanta esdevingué vicepresidenta i presidenta del Sri Lanka Mahajana Party. Presidenta del país des de l’agost del 1994, el seu programa polític es basà en la finalització de la guerra civil a Sri Lanka i a treure el país de la pobresa endèmica, així com en l’eliminació dels poders semidictatorials de la presidència. Poc després de ser víctima d’un atemptat fallit obra de militants tàmils, a l’octubre del 2000 fou reelegida a la presidència. Enfrontada des del desembre, arran de la victòria al Partit Nacional Unit, amb el primer ministre Ranil Wickramasinghe, les tensions provocades pel to molt més conciliador d’aquest amb relació a les negociacions amb la guerrilla tàmil, culminaren amb la seva dimissió forçada al novembre del 2003. Les noves eleccions del març del 2004 tornaren a donar la victòria al partit de Kumaratunga, que acabà el segon i últim mandat al novembre del 2005. Després de les eleccions presidencials la succeí en el càrrec l’anterior primer ministre Mahinda Rajapakse, proper a les tesis de duresa de Kumaratunga amb els tàmils.