Les petjades de Laetoli (fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques) constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids. Estimacions de la cadència (número de passos per minut) en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts. Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits. Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals. Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta amb caràcters primitius en l’esquelet d’aquests homínids. Altres nivells d’aquesta seqüència estratigràfica han lliurat també restes directes cranials i postcranials de l’espècie Australopithecus afarensis.