El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny. El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt?... o què!!!, seguit per Lax’n’Busto (1991), Inurted (1992), Qui ets tu? (1993), La caixa que puja i baixa (1995), l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori (1996), Sí (1998), Llença’t (2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock), Morfina (2003), Amb tu en directe (2004, que rebé tres premis Enderrock), Relax (2007) i Objectiu: la lluna (2008). És un dels grups de més èxit del rock català. L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic, un enregistrament d’un concert amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà sota la direcció de Joan Albert Amargós. L’any 2013 publicà Tot és més senzill i el 2014 el disc doble Essencials i rareses, amb les seves cançons més emblemàtiques i tres d’inèdites. El 2016 rebé el premi Altaveu en ocasió dels trenta anys de trajectòria. El desembre d’aquest any Salva Racero abandonà el grup, que reaparegué el 2019 amb el disc Polièdric, en el qual incorporava les veus de set cantants, entre els quals Pemi Fortuny, de la banda original.
Lax’n’Busto
© Joan Mateu / Lax’n’Busto
Grup de rock format el 1986 al Vendrell i integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Cristian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Piñol (bateria).