Format a Quebec i a París amb A.Knapp, s’uní el 1978 amb J.Lessard en el Théâtre Repère, on seguí una línia de creació alternativa mitjançant recursos sensorials acústics i lumínics explorats autònomament i l’experimentació de les facetes interpretatives de l’actor, fins i tot amb un vocabulari propi: Circulations (1984), La trilogie des dragons (1985) i Le Polygraphe (1987) foren representades a Barcelona. Altres obres importants són Vinci (1986), Les plaques tectoniques (1988), La vie de Gallilée (de Brecht), Roméo et Juliette (de Shakespeare; 1989); Les aiguilles et l’opium (1991), Alanienouidet (1992), Le château de Barbe-Bleue (de Bartók), Erwartung (de Schönberg) (1993). L’any 1994 fundà la companyia multidisciplinar Ex Machina, amb la qual presentà Les sept branches de la rivière Ôta (1994), Le songe d’une nuit d’été (1995) i Elsinor (1995-1997). Fou l’impulsor també del centre de producció La Caserne Dalhousie, amb el qual féu La géométrie des miracles (1998), Zulu Time (1999) i La face cachée de la lune (2000). A Barcelona estrenà La Celestina (2004), de F.Rojas, amb Núria Espert en el paper principal. Pel que fa a l’òpera, ha dirigit La damnation de Faust (1999), d’H.Berlioz, amb la direcció musical de Seiji Ozawa, i 1984 (2005), escrita i dirigida musicalment per Lorin Maazel a la Royal Opera de Londres. També ha fet incursions en el cinema: Le confessionnal (1997), Le Polygraph (1996), NÔ (1998) i una primera pel·lícula en versió original anglesa, Possible Words (2000), a banda de l’adaptació cinematogràfica de La face cachée de la lune.