i Antoni Llena i Font | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Llena i Font

David i Goliat, escultura d’Antoni Llena del 1992, a la plaça dels Voluntaris
© Fototeca.cat
art art
Artista plàstic.
Barcelona, 1942

Els seus inicis (1962-64) es caracteritzen pel treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc., fins l’any 1969, que feu la primera exposició individual a la Petite Galerie de Lleida. Dins del Grup del Maduixer, format per Sílvia Gubern, Àngel Jové, Albert Porta i Jordi Galí, fou un dels pioners de l’art pobre que, promogut per Alexandre Cirici, difongué en les exposicions al jardí que donava nom al grup (1969-70), al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (1969) i a la galeria Aquitània (1970) de Barcelona.

Després d’un parèntesi de gairebé una dècada, el 1979 reprengué l’activitat artística, esperonat pel descobriment de les possibilitats del paper d’embalar, amb el qual creà composicions d’una creixent complexitat, que a mitjan anys vuitanta enriquí amb altres elements, com ara el paper vegetal, la pintura, els daurats i el policromats. En la seva obra investiga els recursos sintàctics com les oposicions, dins un procés matèric coherent amb la seva trajectòria. Ha exposat diverses vegades a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha dissenyat les escultures públiques de Barcelona David i Goliat, a la Vila Olímpica (1992), i Homenatge als castellers, a la plaça de Sant Miquel (2012). Ha participat en exposicions al Patio Herreriano de Valladolid (2004), al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2005), a la Fondation Maeght de Sant Pau de Vença (2007) i ha presentat obra a la Fundació Joan Miró (1988), la Fundació Antoni Tàpies (1991) i el MACBA (2012), entre altres espais. El 2017 el MOMA de Nova York adquirí diverses de les seves escultures dissecades i un centenar de dibuixos de la sèrie SOS, que inicià al final de la primera dècada de 2000. Ha reunit les seves reflexions sobre l’activitat artística en els volums Epifanies i sofismes (1981), La gana de l’artista (1999) i Per l’ull de l’art. L’any 2018 ingressà a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Col·laboració: 
MTG
Data de revisió: 
2018-03-22
Llegir més...