Estudià als EUA, treballant als despatxos de SOM a Nova York i de Josep Lluís Sert a Cambridge. Fou professor associat a les universitats de Washington (1956-58) i de Harvard (1962-65). L’any 1960 es vinculà al grup dels metabolistes, amb motiu de la Conferència Mundial de Disseny de Tòquio, i l’any 1965 fundà Maki & Associates. La correcta relació entre forma i funció, a partir de la definició prèvia de l’espai desitjable, és la motivació principal d’obres realitzades al Japó, com el gimnàs municipal de Fujisawa (1984), el gimnàs metropolità de Tòquio (1990), l’edifici Espiral (1985) a la mateixa ciutat, el Centre de Congressos Makuhari Messe (1989), a Chiba, i d’altres construïdes arreu del món, com el Centre per a les Arts Yerba Buena Gardens (1993), a San Francisco, o l’Izar Büro Park (1995), a Munic. També destaca el projecte per al Palau de Congressos de Salzburg. Als anys noranta ha palesa la voluntat de sintetitzar en clau moderna elements de la tradició nipona i models internacionals. És el cas del recinte firal a Nakase, Chiba (1996-97), o del Crematori Kaze-no-oka, a Nakatsu (1995-97). L’any 1993 fou guardonat amb el premi Pritzker i el 1999 obtingué el Premi Imperial.