Vinculat als grups del teatre independent com el T.U. de Múrcia, Cátaro, Tábano Ditirambo o El Búho, amb els quals estrena les seves obres. Destaquen la corrosiva farsa El adiós del mariscal (1968), la sátira Post mortem (1969) o els Ejercicios para equilibristas, estrenada al Centro Dramático Nacional el 1980 amb escenografia d’Ops i direcció de Juan Margallo. Assajà la creació col·lectiva a El Fernando (1972), escrita amb set autors més, o Como reses, en col·laboració amb Jerónimo López Mozo (premi Carlos Arniches 1979). Després s’ha dedicat al teatre infantil i a espectacles d’animació com La fiesta de los dragones (1982) o La espada del solo deseo (1989).