Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg (1957) i de Cambridge (on es doctorà el 1963). Fou professor a Oxford (1969-95) i després a Cambridge (1995), on el 2003 fou nomenat professor emèrit. President de la Royal Economic Society (1989-92). Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970. Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests anys. Les seves aportacions sobre la teoria de la imposició òptima, l’aplicació de les regles de l’anàlisi cost-benefici als països en desenvolupament i, especialment, l’anàlisi dels incentius en un context d’informació asimètrica li valgueren la concessió del premi Nobel d’economia el 1996 (compartit amb W.S. Vickrey). El 1998 rebé el títol de sir.