Estudià a la Universitat de Michigan i realitzà el seu primer edifici l’any 1949. Durant els anys 1952-54 fou tinent del cos d’enginyers de l’armada a Corea, Japó i els EUA. Desenvolupà una intensa tasca docent des de l’any 1950, dirigint el departament d’arquitectura d’universitats nord-americanes com les de Califòrnia a Los Angeles, Yale a Berkeley i Austin a Texas. Publicà diversos llibres en col·laboració, que destaquen per no estar destinats a un públic necessàriament iniciat. És el cas de The Place of Houses (1974), Dimensions (1976) i Body, Memory and Architecture (1977). Dissenyà diverses residències per a ell mateix, com és el cas de la casa Orinda (1962), a Califòrnia. Al període en què col·laborà amb els arquitectes Turnbull, Lyndon i Whitaker pertanyen les seves obres més rellevants, com el Sea Ranch a Sonoma (1963-65), el Faculty Club a Santa Barbara (1966-68) i el Kresge College (1964-74), ambdós per a la Universitat de Califòrnia. L’ús irònic de les referències històriques és especialment present en obres que foren inscrites dins del corrent postmodern, com la Piazza d’Itàlia de Nova Orleans (1975-78). Entre les darreres realitzacions, amb Ruble i Yuddel, hom troba els habitatges al port de Tegel (1987) i la biblioteca Humboldt (1988) a Berlín, i el conjunt residencial a Kobe, al Japó (1992).