El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani. Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció. La sèrie Europa (1987), antecedent de la instal·lació homònima (1992), eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs. La sèrie Itaca (1988) reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a territori impossible d’abastar. Treballs com Urban Times (1991) fan una lectura política del poder des de l’arquitectura. En altres obres aborda les figures i obres de pensadors com Benjamin, Hegel (Fenomenologia de l’Esperit, 1989) o Sartre (A Sartre, 1991), des d’objectes, instal·lacions o fotografies.