Significà l’arribada a Catalunya d’una de les principals companyies del sector, la quarta del món per ingressos, que es feu càrrec d’una empresa amb greus dificultats. Amb plantes a la Zona Franca de Barcelona, a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), els llançaments dels primers models, el vehicle tot terreny Nissan Patrol (1983) i la furgoneta Vanette (1985) assenyalaren una recuperació dels comptes. Entre els models posteriors —amb menys èxit— es poden esmentar el Nissan Serena (1992), els tot terreny Terrano (1993) i Pathfinder (2005), els turismes Tino (2000) i Pulsar (2014), i la furgoneta Primastar (2005).
Arribà al màxim de producció l’any 2006, amb 184.000 unitats. Al cap de dos anys, però, la crisi financera global comportà una caiguda dràstica de la producció, que posà en dificultats l’empresa, situació agreujada, a més, per la conflictivitat laboral. L’any 2009 cursà un expedient de regulació d’ocupació (ERO) pel qual acomiadà gairebé 700 empleats. Es recorregué també a les prejubilacions i a ajuts i crèdits, entre d’altres del Banc Europeu d’Inversions (2011). Aquestes mesures, tanmateix, no resolgueren la situació en el context de caiguda de la demanda i de sobreproducció al mercat automobilístic, que comportà una dràstica reducció de l’activitat a les plantes.
Malgrat una certa recuperació (2016-18), un segon ERO (2019) afectà uns 600 treballadors després d’un exercici amb fortes pèrdues. L’any 2020, la crisi s’accelerà pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 i del pla estratègic de Nissan a Europa dins de l’aliança amb Renault. El maig del 2020 la direcció de Nissan anuncià el tancament de les tres fàbriques de Nissan Motor Ibérica a Catalunya pel mes de desembre. La decisió afectava, a més dels aproximadament 3.000 treballadors de la plantilla, uns 20.000 llocs de treball indirectes.