i Michael Nyman | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Michael Nyman

Música
Michael Nyman
© Fototeca.cat
música mús
Compositor, crític i musicòleg anglès.
Londres, 1944

Estudià composició a la Royal Academy of Music i al King's College (1961-67) i es dedicà també a l’edició d’obres de Purcell i Händel i a la recerca musicològica a Romania. Fou crític musical per a diverses publicacions (1968-78), i el 1974 publicà l’estudi Experimental Music: John Cage and Beyond . El 1976, un encàrrec de música per a una obra de Goldoni el decantà envers la composició i el portà a formar una orquestra heterodoxa (Campiello Band, posteriorment Michael Nyman Band). Ha estrenat les òperes The Man Who Mistook his Wife for a Hat (1986), Noises, Sounds and Sweet Airs (1994), Facing Goya (1999) i The Only Witness (2001), Man and Boy: Dada (2003) i Love Counts (2005) i les composicions per a altra música escènica Basic Black (1984), A Broken Set of Rules (1984), Portraits in Reflection (1985), And Do They Do (1986), Touch the Earth (1987), The Fall of Icarus (1989), Garden Party (1990), La Princesse de Milan (1991) i Musique à Grande Vitesse (1993). És també autor de música orquestal, de la qual hom pot esmentar Taking a Line for a Second Walk (1986), Where the Bee Dances (1991), The Upsidedown Violin (1992); Concert Suite from Prospero's Books (1994), The Claim for Orchestra (2003), concerts per a piano (1993), violí (2003), i marimba (2006), I was a Total Virgin (2006), , música de cambra, de la qual destaquen quatre quartets de corda , obres per a veu ( Out of the Ruins , 1989; Sonetti Lussuriosi , 2007) i per a piano sol. Nyman encunyà el 1978 el terme ‘minimalisme’, ampliament difós, i amb el qual la seva música, que combina estructures rítmiques repetitives amb formes renaixentistes, barroques i romàntiques, ha estat identificada. Ha enregistrat nombrosos discs amb la seva orquestra, part dels quals són recopilacions d’obres seves, com ara Acts of Beauty / Exit no Exit (2006) o Mozart 252 (2008), que reuneix les seves recreacions del compositor austríac.

Col·laboració: 
DNC
Llegir més...