El 1953 fugí amb la seva família al Berlín Occidental. Establert a Düsseldorf, i posteriorment a Hamburg, on de 1977 a 1991 fou professor a l’acadèmia de Belles Arts, fixà la residència a Colònia el 1978. Actiu participant en el renascut moviment dadà el 1958, el 1960 acabà estudis com a pintor de vitralls i el 1961 s’incorporà a l’Acadèmia d’Art de Düsseldorf, on entrà amb contacte amb Joseph Beuys, que l’influiria considerablement.
Després de fundar el moviment pictòric Realisme Capitalista (1963), proper al pop art, el 1966 presentà la seva primera exposició a Berlín. Sense abandonar les seves referències sarcàstiques a la societat de consum, al llarg dels anys incorporà noves tècniques i elements, i tendí a multiplicar les superposicions, els tramats i els grafismes, amb una ironia i una violència implícites, fent us, molt sovint, de grans formats. Els anys vuitanta treballà amb suports i materials nous. Féu una exposició individual a l’Espai Poblenou de Barcelona l’any 1995 i a la Fundació Miró de Barcelona l’any 2000.