Es doctorà a la Universitat d’Oslo el 1946, i del 1947 al 1951 dirigí les investigacions geològiques a Grenlàndia. Fou catedràtic de geologia de la Universitat de Chicago del 1952 al 1961, any en què es traslladà a la Universitat d’Uppsala (Suècia), on dirigí un actiu grup d’investigació fins la seva jubilació, el 1983. És autor d’importants contribucions en el camp de la geologia estructural, sobre aspectes tals com la teoria matemàtica del plegament, l’efecte de la gravetat en la tectònica, i la modelització analògica i numèrica de la deformació de les roques. Publicà, entre molts altres treballs, els llibres Origin of Metamorphic and Metasomatic Rocks (1952) i Gravity, Deformation and the Earth's Crust (1967, reeditat el 1981).