El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització. D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic. Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint paral·lelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics. Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu (1994), que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona. Desenvolupà Securityland, una web que estableix una connexió entre percepció i comprensió. Recull projectes d’artistes que contribueixen a desenvolupar un nou llenguatge visual, auditiu i sensorial. Analitza l’ús mediàtic de la màquina.