Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe (‘la pell del lleopard’). Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela. Membre del Partit Comunista Sud-africà (SACP) des del 1942, en fou secretari general (1960-91) i president (1991-95). Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà (1985), i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC. Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés. Fou un dels líders polítics més decididament favorable a la reconciliació nacional.