Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla (1971), amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío (1972) ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué. De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga (1979), Nanas de espinas (1982), Les Bacants (1987) d’Eurípides, Picasso andaluz (1992), Identidades (1994), Carmen (1996) i Don Juan en los ruedos (2000). Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb mort de l’animal inclosa, cosa que comportà polèmiques en diverses ocasions. Amb La Cuadra de Sevilla també presentà Imágenes andaluzas para Carmina Burana (2003) i Yerma, mater (2005), entre d’altres. A banda de les seves creacions per a La Cuadra, feu també Mayorales. Un sueño de luces y sombras en campos andaluces (2004), estrenat a la VII Feria Mundial del Toro. El 1989 coreografià La Traviata en la versió dirigida per Núria Espert. El 1986 rebé la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del govern espanyol i el 1990 obtingué el premi Andalucía de Teatro. El 1997 fou guardonat, juntament amb La Cuadra de Sevilla, amb la Creu de Sant Jordi per la labor realitzada en favor de l’aproximació de les cultures andalusa i catalana. El 2017 rebé el premi Max d’Honor.