Professor del 1969 al 2014 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980). Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña, la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis residencials, corporatius i comercials fins a intervencions urbanístiques, espais i equipaments públics o museus. Entre els projectes més destacats cal remarcar la reinterpretació dels models arquitectònics residencials tradicionals eivissencs. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o les cases Boenders a Sant Antoni (1979-83), Villangómez a Santa Eulària del Riu (1994), Vicent Marí a Eivissa (2003), Can Cocons a Sant Antoni (2008) i la Savina a Formentera (2016), i també el castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia. Fora de les Pitiüses, sobresurten els conjunts residencials de la Vila Olímpica de Barcelona (1992, premi FAD d’arquitectura) i de la Colonia San José de Madrid (1995). Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD), la restauració del parc Güell de Barcelona (1993), la renovació de l’Alameda de Hércules, a Sevilla (2008) i el Paseo de la Ría, a Huelva (2016). Quant als equipaments públics sobresurten l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre (1988, premi FAD d’arquitectura), la biblioteca de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona (2003) i el campus de la UPC Besòs, a Barcelona (2016), i entre els edificis i espais dedicats a la cultura, el Museu d’Art de Kumamoto, al Japó (1992), l’entorn del monestir de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva (1994), la renovació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2011), el Centre Cultural El Carme, a Badalona (2012) i els treballs de renovació de la Casa Vicens, a Barcelona (2017), previs a l’obertura al públic. Les intervencions urbanístiques tenen exemples notables en la plaça de la Constitució de Girona, des del 2018 plaça de l’U d’Octubre (1995, en col·laboració), les escales de La Granja a Toledo (2000 premi Manuel de la Dehesa de la VI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme), l’esplanada i la pèrgola fotovoltaica del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona (2004, premi especial de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia), la ronda del Guinardó, a Barcelona (2011) i, a Palma, les renovacions de l’espai de les muralles i el baluard del Príncep (2013). Els edificis comercials estan representats, entre d’altres, per les façanes dels magatzems d’El Corte Inglés a Barcelona (1988) i a Pamplona (2005) i per l’hotel Iberus de Saragossa (2008). L’any 2008 rebé el premi Ramon Llull del Govern Balear i el 2017 compartí amb Josep Antoni Martínez Lapeña el Premio Nacional d’arquitectura 2016 del govern espanyol.