Fundat l’any 1973 per Isidor Marí Mayans, Victorí Planells i Joan Marí Murenu, nasqué amb la intenció de fer versions de cançons tradicionals de l’illa, però també musicà poemes d’autors com Marià Villangómez, o composicions pròpies, com Flors de baladre, d’Isidor Marí. El primer àlbum publicat fou Cançons d’Eivissa (1974), al qual seguiren En aquesta illa tan pobra (1974) i Una ala sobre el mar (1979). Participà també en el festival Sis Hores de Cançó de Canet el 1976 i actuà en nombrosos concerts, en solitari i conjuntament amb altres cantautors i grups de la Nova Cançó.
El 1979 Isidor Marí abandonà el grup, que estigué inactiu una llarga temporada. Retornà, amb Joan Marí i Victorí Planells com a membres estables, el 1987 amb el disc Cançoniues, que recollia el repertori infantil popular. Posteriorment publicaren Camins de migjorn (1993), Entre la mar i el vent. Uc canta a Marià Villangómez (1996) i Toc i Repicó (1998). El grup posà fi a la trajectòria l’agost de 2019 amb un concert a l’espai cultural Ses Voltes de Palma.
La seva tasca ha estat reconeguda amb la Menció d’Honor Sant Jordi (1992) de l’Institut d’Estudis Eivissencs, el premi Baladre (1992) de l’organització mediambiental GEN-GOB, el premi Importante (1993) del Diario de Ibiza, el premi Bartomeu Oliver (1995) de l’Obra Cultural Balear, el premi Ramon Llull (2002) del Govern de les Illes Balears, la Medalla d’Or (2005) de l’Ajuntament d’Eivissa, el premi Illes Pitiüses (2008) de Diario de Ibiza i el Premi a la Producció Cultural (2009) de l’Institut d’Estudis Baleàrics.