Tingué com a precedent la Unió Internacional de Radiodifusió (1925-50). L’objectiu de la UER és respondre als aspectes tècnics i legals lligats a la radiodifusió i afavorir, a la vegada, l’intercanvi d’informació i de programes entre els seus membres. Malgrat el seu nom, a l’inici no incorporava entre els 23 estats fundadors tots els d’Europa (n’eren exclosos l’URSS i els seus satèl·lits i sí que hi figurava, en canvi, l’antiga Iugoslàvia), mentre que d’altres no pertanyents estrictament al continent hi eren admesos en el que la Unió Internacional de Telecomunicacions defineix com Àrea de Radiodifusió Europea, que inclou estats del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà. La República Federal d’Alemanya hi ingressà el 1951, i després de la desaparició de l’URSS ho feren els estats de l’antic bloc de l’Est (Rússia, el 1993). Andorra entrà a la UER el 2002. L’any 2018 en formaven part 71 membres que representaven 117 organitzacions de 56 estats. Poc després creà les xarxes Euroràdio i Eurovisió, respectivament, per a la ràdio i la televisió. La pertinença a la UER permet als seus membres accedir a continguts de notícies, esports, entreteniment i cultura, compartir plataformes tecnològiques, i també l’intercanvi de programes. Com a fites tècniques, cal esmentar el desenvolupament dels estàndards de l’RDS (Radio Data System), de la ràdio digital DAB (Digital Audio Broadcasting) i el de la televisió digital DVB (Digital Video Broadcasting), a més de participar en el desenvolupament del sistema digital de ràdio en HF, anomenat Digital Radio Mondiale (DRM), com també en el projecte TPEG de radiodifusió de dades de l’estat del trànsit per a la seva integració en els sistemes de navegació per satèl·lit.