Des de jove fou líder destacat del moviment estudiantil i militant independentista, la qual cosa el portà a treballar al servei del govern projaponès durant la Segona Guerra Mundial. Succeí Aung San al capdavant de la Lliga Antifeixista de la Llibertat del Poble després que aquest fos assassinat. Un cop proclamada la independència de Birmània fou primer ministre en tres ocasions (1948-56, 1957-58 i 1960-62). Cofundador del Moviment de Països No-alineats, fou enderrocat i empresonat arran del cop d’estat del general Ne Win el 1962. Als anys setanta dirigí la guerrilla birmana des de Tailàndia. Tornà a Birmània el 1988 com a cap del govern d’oposició provisional, però els militars el confinaren a arrest domiciliari fins el 1992.