Flabiolaire i cantant de corrandes. Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll (Girona). Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho; des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals. Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona. Té editats: Ball de flabiol (1987, LP amb Carles Mas) i Música de tradició oral a Catalunya (Volum 1: 1991; Volum 2: 1992, dos discs compactes publicats pel Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya).