Albert Viladot i Presas

(Barcelona, 1 de setembre de 1954 — Barcelona, 9 de febrer de 1993)

Albert Viladot

TV3

Periodista.

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació —premsa, ràdio i televisió—. A partir del 1978, treballà a Mundo Diario, Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico, a més de col·laborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general El Món, El Temps, Tiempo, Interviú i Mundo. Després de ser codirector de la revista Cultura, passà a ser director del diari Avui, on ja col·laborava setmanalment amb una crònica política. Des del nou càrrec, impulsà la renovació del rotatiu català i promocionà la seva obertura a tots els àmbits del catalanisme polític fins al moment del traspàs. Col·leccionà un gran nombre de publicacions clandestines de l’època franquista: unes mil dues-centes revistes corresponents al període 1939-77 i milers de documents diversos, entre els quals hi ha informes, fulls volants, fullets i circulars. Aquesta col·lecció, que abasta tot l’espectre de la ideologia política, fou constituïda en Fons Albert Viladot i donada al Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC) de la UAB. En l’àmbit televisiu, la seva trajectòria començà al programa de Televisió Espanyola a Catalunya (TVE-Catalunya) Memòria popular i continuà amb la direcció del Telenotícies nit i la conducció del programa A debat, tots dos de Televisió de Catalunya (TVC). La seva obra escrita, fruit de la revisió de la història recent de Catalunya, es concretà en la tesina Història del nacionalisme català i de la seva premsa clandestina en la postguerra (1939-51), que fou publicada amb el títol Nacionalisme i premsa clandestina (1939-51), premi Xarxa el 1985, i en les obres Catalunya: Història d’un maniqueisme, premi Avui l’any 1987 i publicada el 1988; L’esquerra nacionalista. Diàlegs amb Heribert Barrera (1988), i L’Estatut: entre el desig i la realitat (1989). Fou impulsor de la Fundació ACTA i premi Ciutat de Barcelona en la categoria de premsa, ràdio i televisió el 1982.