Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular. Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment.
Aspecte del poblat ibèric dels Vilars
© CIC-Moià
Datada els anys 775 aC – 300 aC, la Fortalesa (nom que hom dona al jaciment) fou declarada bé cultural d’interès nacional l’any 1998. A més de l’exhumació de nombrosos objectes, els treballs de restauració i consolidació han posat al descobert una fortificació excepcional per les dimensions i la inexpugnabilitat. El jaciment destaca per la seva situació, enmig d’una gran plana i un petit barranc. Entre els elements trobats sobresurt la muralla, de 172 m de longitud, composta per una successió de quatre murs que sumen una amplada d’entre 5 i 5,5 m, que permetria circular-hi per sobre i apostar-hi defensors. Aquesta muralla està reforçada per catorze torres, tretze de la primera edat del ferro i una construïda al període ibèric antic en obrir-se una nova porta al nord. Un altre descobriment se centra en un sistema de defensa contra atacs bèl·lics que consisteix en una àmplia extensió de terreny en la qual hi ha nombroses lloses, d’entre 90 i 110 cm, clavades dretes (camp frisó). Finalment, es descobrí un gran fossat inundable, amb unes mides que oscil·len entre 13 i 25 m d’amplària i 4,6 i 5,8 m de fondària, construït durant l’època ibèrica plena.
Vista de la fortalesa del poblat ibèric dels Vilars des del nord
© Grup d¹Investigació Prehistòrica
L’actuació arqueològica dels Vilars ha posat també al descobert l’existència de cases, de forma rectangular, on la llar és l’element fonamental, i uns carrerons que corrien al costat de la muralla. Cal destacar també una cisterna de grans dimensions, situada en el que havia estat una plaça del poblat, amb passadís d’accés i, entre els objectes, sobresurten els molins de tipus rotatiu, que molts especialistes coincideixen a considerar els primers d’Europa. Els treballs efectuats han permès dividir el jaciment en cinc fases (775 aC – 650 aC; 650 aC – 550 aC; 550 aC – 450 aC; 450 aC - 350/325 aC, i 350/325 aC – 300 aC), durant les quals s’haurien dut a terme remodelacions de la muralla i el traçat urbà. Sembla que el nucli fou abandonat al voltant del 300 aC, de manera pacífica i per motius encara no esclarits, però que potser tindrien a veure amb les limitacions d’espai que imposava el recinte.