El seu objectiu és la secessió de Flandes de Bèlgica —conjuntament amb la regió de Brussel·les— i l’expulsió dels estrangers immigrants. Durant els anys vuitanta els resultats electorals no l’acompanyaren, però a partir dels anys noranta, en què es feu sentir el lideratge de Filip Dewinter, protagonitzà un gran ascens: a la Cambra de representants passà de 12 escons el 1991, a 11 el 1995, 15 el 1999, 18 el 2003 i 17 el 2007, i en l’àmbit municipal se situa entre les forces més votades en ciutats importants com ara Anvers, Gant o Malines. L’increment també es reflectí al Parlament Europeu, on la representació del partit arribà a 4 diputats el 2004, que el 2009 baixà a dos escons. Des del 2005 és la primera força al parlament de Flandes. Tanmateix, l’acord entre la resta de partits belgues des de mitjan anys noranta l’ha mantingut fora de les principals institucions del país. El 2003 fou rebutjat per un tribunal l’intent de suspendre'n el finançament, però el 2004 el Tribunal Suprem dictaminà el caràcter racista del partit, cosa que en comportà la dissolució i la refundació amb el nom de Vlaams Belang (‘Interès flamenc’).