Els seus primers treballs s’inscriuen dins l’anomenat arte povera, al final dels anys seixanta. Posteriorment anà incorporant materials tradicionals com el fang o el cuir, amb instruments sofisticats de ferro i coure. D’aquesta manera estableix relacions complexes entre el món real i l’imaginari. En alguns dels seus treballs al·ludeix a processos alquimistes i a la visualització del pensament, com a la sèrie Per purificare la parola, que mostra diversos elements entrecreuats en equilibri precari.