i Joel Joan i Juvé | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joel Joan i Juvé

Teatre
Joel Joan
© Fototeca.cat
teatre teat
Actor.
Barcelona, 2 de novembre de 1970

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar, de Francesc Bellmunt, el 1992 en teatre en l’obra El sueño de una noche de verano, i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3. És conegut sobretot pels seus papers a les sèries de televisió Periodistas (Telecinco) i Plats Bruts (2000, TV3).

També intervingué en les pel·lícules Rosita, please (1993), de Ventura Pons La buena vida (1996), de David Trueba, El corazón del guerrero (1999), de Daniel Monzón, Las razones de mis amigos (2000), de Gerardo Herrero, Salvador Puig Antich (2006), de Manuel Huerga , Mil cretins (2011), de Ventura Pons, Catalunya über alles (2011), de Ramon Térmens i Volare (2012), de Joaquim Oristrell.

El 1994 fundà, amb Mònica Glaenzel, Elisenda Alonso i Jordi Sánchez, la companyia teatral Kràmpack, amb la qual presentà les obres Kràmpack (1994), Sóc lletja (1997) i Excuses! (2001). A banda, ha actuat també en les obres teatrals Glengarry Glen Ross (2003), de D. Mamet i dirigida per A. Rigola, Ets aquí? (2005), de J. Daulte, que també la dirigí, Peer Gynt (2006), de H. Ibsen, dirigida per C. Bieito, Secrets compartits (2007), de G. Quintana, Intimitat (2007), de H. Kureishi, dirigida per G. Quintana, Jo sóc la meva dona (2008), de D. Wright, dirigida per M. Angelat, Un marit ideal (2009), d’O. Wilde, dirigida per J.M. Mestres, Pluja constant (2011), de K. Huff, dirigida per Pau Miró i Amor & Shakespeare (2015), dirigida per Josep M. Mestres.

S'estrenà el 2003 com a director cinematogràfic amb ¡Excuses!, l’adaptació al cinema de l’obra teatral i, posteriorment ha dirigit i interpretat també les sèries de televisió Porca misèria, emesa amb intermitències entre el 2004 i el 2007, i El crak (des del 2014), i ha dirigit també Fènix 11-23 (2012), basada en el cas real d’un activista independentista acusat de suposada incitació al terrorisme. El 2008 fou elegit president del Col·legi de Directors de Catalunya i de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes, de la qual fou també cofundador aquest mateix any. L’any 2013 fou rellevat en el càrrec per Isona Passola.

Destacat activista per la independència de Catalunya, és un dels impulsors de la plataforma Sobirania i Progrés (2006), de la qual fou president.

Llegir més...