Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública. Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França. També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament. En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica Europea. Fou el setè director gerent de l’FMI. El 14 de febrer de 2000, Camdessus deixà el càrrec de director gerent del Fons Monetari Internacional, que ocupava des del 1987, abans d’acabar el termini previst. Un dels moments més polèmics del seu darrer mandat fou l’esclat de la crisi del Sud-Est asiàtic al final del 1997, poc temps després que l’FMI hagués pronosticat unes perspectives brillants per a l’economia mundial. Els seus lligams amb l’administració socialista francesa provocaren les crítiques dels sectors més conservadors dels Estats Units, que l’arribaren a qualificar de socialista francès. Segons els més progressistes, en canvi, fou criticat pels seus cants al liberalisme i a l’obertura dels mercats i la globalització. Durant la darrera etapa com a director gerent, coincidint amb la revisió del paper de l’FMI com a entitat supervisora de les finances mundials, inicià tímids intents de moderació en la defensa de l’obertura total dels mercats.